70 anys contra el català

El 19 d'abril, la Comissió de la Dignitat ha organitzat un acte als Jardinets del Pg. de gràcia/Diagonal, a les 12h. per denunciar la continuada agressió a la llengua catalana.

Escriptors i actors llegiran textos satírics i improperis contra Franco i els qui, encara avui, ataquen la nostra llengua.

9.999...hi faltes tu!

EL 7 DE MARÇ MANIFESTA'T A BRUSSEL·LES

Des de fa 4 anys ençà, la societat civil catalana ha pres un protagonisme en les reivindicacions polítiques per millorar les condicions socioeconòmiques al nostre País: des del seguiment de l'evolució de redacció i aprovació de l'Estatut per part del Parlament de Catalunya, passant per les manifestacions en contra de les retallades al mateix, cridant "prou" a la situació de caos en el servei ferroviari de rodalies de RE"N"FE, reclamant l'exercici del dret democràtic a poder decidir com a poble i finalment manifestant clarament la voluntat de tenir un Estat propi i una Constitució catalana.

Cansada de no ser escoltada i de ser menystinguda, la societat catalana canvia els carrers de Barcelona i se'n va a Brussel·les a dir-li a Europa "Catalunya vol Estat propi", necessita Estat propi i té dret a tenir-lo...i Europa, si és democràtica, ha de garantir que Catalunya pugui acollir-se a un marc legal just per exercir sense pressions ni xantatges el seu dret a decidir.

La marxa “Deu Mil a Brussel•les per l’Autodeterminació de la nació catalana és un moviment popular de caràcter transversal i basat en la participació activa de totes les persones, coordinades a nivell local i comarcal, per tal d’assolir aplegar 10.000 catalans/es el 7 de març a Brussel·les sota el mateix crit: «Volem estat propi» reivindicant la independència del nostre país.

La iniciativa vol aconseguir que l’autodeterminació de la nació catalana figuri en l’agenda política internacional i que els partits polítics nacionals es declarin oficialment a favor de la independència, la incloguin en el seu programa i treballin per aconseguir-la. Aquest projecte no està sotmès a cap sigla política específica i està oberta a tothom, mantenint la seva autonomia amb totes les persones, organitzacions i plataformes que tinguin aquest mateix objectiu: una Catalunya independent.

Així doncs, a què esperes? Compra el teu bitllet i suma't a la marxa!
Més informació http://deumil.cat

L'estel

De totes les campanyes de l'Onze de setembre, potser la més incoherent ha estat la del partit polític "Ciutadans", que malgrat haver-se constituit en partit per poder tractar qüestions que creuen de molt més interès per la ciutadania que no pas la simbologia, ara es dediquen a posar-se un mocador amb l'estelada tapant-se els ulls?

És realment trascendental per la supervivència dels ciutadans, per arribar a finals de mes, que hi hagi altres persones que s'expressin lliure i pacíficament mitjançant la senyera amb l'estel de la llibertat?

El lerrouxisme del que aquest partit és capaç serà la seva pròpia desaparició.
Ni hi ha pares amoinats que els seus fills no aprenguin castellà a l'escola, ni deuen estar tan molestes aquelles persones que són capaces de posar-se a la cara un símbol que no és el seu.

El que sí que s'ensuma per sota de totes aquestes campanyes, incloses les del diari El Mundo i d'altres, és l'estratègia que cada vegada que es toca el tema del finançament, es desvia l'atenció cap a qüestions molt menys importanst per a la ciutadania. I curiosament les campanyes surten del mateix sector de gent que critica que la Generalitat tingui despesa en matèria lingüística, etc.

L'Estat espanyol utilitza tots els seus recursos per mantenir els seus interessos econòmics intactes, mitjançant l'espoli fiscal a la societat catalana.

VOLEM ESTAT PROPI

"SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI"
MANIFESTACIÓ 11 DE SETEMBRE
PL. URQUINAONA, 17 HORES

"SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI"
Amb aquest lema les entitats civils convoquem a una MANIFESTACIÓ el dia 11 DE SETEMBRE a la PL. URQUINAONA, a les 17 HORES per fer arribar un missatge inequívoc a la classe política catalana.

La situació actual del nostre país fa necessari que, des de tots els àmbits de la societat i des de tots els racons del nostre país, aprofitem l'11 de setembre d'enguany per per proclamar que l’exercici del dret d’autodeterminació és inajornable i que l’objectiu comú del catalanisme ha de ser l’Estat propi per a la nostra nació.

SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI

Per adherir-te a la manifestació, envia un mail a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat
Si vols organitzar un autocar des del teu municipi, truca al 934464449.

Les entitats adherides fins ara són:
Sobirania i Progrés
Cercle d'Estudis Sobiranistes
Plataforma pel Dret de Decidir
Plataforma pro-Seleccions Catalanes
Intersindical-CSC
La Xarxa d'Entitats
CIEMEN
Catalunya Acció
Catalonia Acord
Casa d'Andalusia de Sant Boi
Associació Roca i Farreras
Casal Argentí a Barcelona
Col·lectiu Immi.Cat
Comissió Centenari Estelada
Estatpropi.cat
FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya)
Club FNEC
Associació Cultural Espai-Cat
Associació Catalana per la senyera més gran del món
Plataforma per la Sobirania
ADAC (Girona)
Fundació Societat i Cultura
Estudiants en Acció
Revista El Timbal (Baix Gaià)
Comissió de la Dignitat
MAPA (Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació)
Col·lectiu Joan Baptista Basset de Vilanova del Vallès
Federació d'Entitats Senegaleses
Memorial 1714
Comitè Català de Solidaritat Internacionalista (CCSI)
Independents per Mollet (IxM)
Cercle Català de Negocis

Solidaritat a mà armada

Li diuen solidaritat a robar-te 2.116 euros (a tu i a cada membre de la teva família, ja sigui adult o infant, a cada amic i amiga, a cada veí i veïna, a cada persona amb la que et creues al carrer o treballes al despatx, o al gimnàs o a la que se seu al teu costat al cinema).

Les dades són esclafadores, però no esclafen només "els tòpics"...quina barra! fa trenta anys que ens roben mentre ens insulten tatxant-nos d'insolidaris i ara, quan el mateix Govern espanyol fa públiques les balances fiscals, només s'avenen a dir que servirà per desfer tòpics. Doncs no; esclafen els tòpics i també la democràcia, la moral, la butxaca, els serveis públics i com un tsunami, es carreguen tot el que troben. Espanya no es disculpa pels abusos, Espanya no compensa els abusos, Espanya abusa i maltracta la "seva" ciutadania només pel fet que viuen en territori ocupat (fa 300 anys). Espanya distribueix el botí de guerra entre els territoris de la nació (la seva) i permet que els seus ciutadans siguin part d'una economia "de sangonera", a base de subsidis o de sous públics (1 de cada 4 extremeny és funcionari públic!).

Espanya roba els Països Catalans. La ciutadania de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, no exerceixen la solidaritat, ja que això implica cedir de manera voluntària part d'allò que tens. El robatori sempre té un component forçat, en el nostre cas Espanya roba als perdedors de la Guerra dels tres anys (la que alguns en diuen "civil" i que fou una guerra contra catalans i bascos), que són també els perdedors de la Guerra de Successió. Aleshores ja ens van robar molt més que els diners, ens prengueren la llibertat que només recuperarem si els/les representants polítics es planten i fan una darrera i definitiva negociació amb l'Estat, la del traspàs de l'autonomia total: l'assoliment de la sobirania plena. I sí, s'ha de negociar, perquè una vegada guanyat el referèndum per a la independència, caldrà negociaciar no només el traspàs de tots els diners de les pensions dels treballadors/es, o les línies de qualsevol servei que passin pel nostre territori (Telefònica, Renfe...), sinó que caldrà negociar el retorn de tots els diners robats (amb interessos).

Només amb un Estat propi la ciutadania dels Països Catalans recuperarà la possibilitat de progressar econòmicament i social en un món on la competitivitat és global. Mentre els tributs i els impostos els cobri Espanya, mentre no tinguem sobirania política i econòmica, la nostra ciutadania està resignada al robatori, a la pèrdua de benestar, a la saturació dels serveis públics i a la provincianització.

Mentrestant, a Vallecas malbaraten 80.000 litres cúbics d'aigua en un dia només per a "refrescar-se", en comptes d'enviar-los als camps de golf de Múrcia, que és el que volen que fem nosaltres amb l'aigua de l'Ebre. Mentre les vídues (i cada vegada més joves) remenen els contenidors de deixalles, Espanya es gasta milions en fer publicitat de "la roja" i tothom content!

VULL ESTAT PROPI i vull polítics que facin tot el que calgui per aconseguir-lo.

Carta oberta a Mario Vargas Llosa - PER TONI STRUBELL

Quan algú ho diu millor, no cal dir-ho diferent. Aquí teniu la "Carta oberta a Mario Vargas Llosa" que ha escrit el periodista Toni Strubell Trueta:

L'escriptor peruà, firmant del «Manifesto por la lengua común», hauria de saber que els qui l'han signat ens fan por. Por per la seva força, per l'extrem autoritarisme que mostren, per la seva al·lèrgia a la diversitat, per l'esperit colonitzador

Tribuna 10.7.2008 EL PUNT
Benvolgut senyor. Qui més qui menys ha repassat aquests dies la llista dels qui donen suport al Manifiesto por la lengua común. Morbós de mi, ha estat el meu cas. Confesso que la presència a la llista de gent de la cultura, especialment de la literatura, m'ha resultat especialment corprenedora. Estic encantat que Luz Casal i Ramoncín se n'hagin esborrat dient que ells van a favor de la cultura, no en contra, i que els han enganyat. Chapeau! Però el nom que sí que hi he trobat, no sols com a firmant sinó com a promotor, és el vostre, Mario Vargas Llosa. Era previsible, però no per això deixa de ser terrible. Terrible, dic, perquè prèvia lectura del vostre llibre La ciudad y los perros estranya extraordinàriament que algú que tingui la sensibilitat de denunciar les situacions d'abús i d'imposicions que s'hi denuncien sigui avui capaç de subscriure un manifest que tan ostensiblement ataca els febles en nom dels poderosos. Ara, suposo que tothom evoluciona en un sentit o altre.
El manifest que heu subscrit diu que tot allò públic a l'Estat ha de ser en castellà perquè és la «llengua comuna». No sé si sou prou conscients de fins a quin punt aquesta asseveració denota una voluntat d'imposició brutal. Perquè això no és una defensa sinó un clar atac. Equival a treure al meu idioma tot futur, tota possibilitat de desenvolupar-se en l'àmbit públic. És lògic, doncs, que hagi quedat de pasta fullada en veure com algú de la Cultura, amb majúscula, pot subscriure un manifest així a aquestes altures del segle XXI. Certament, el que heu subscrit implica que penseu que el meu idioma no val res. I segurament és cert que el català no pot rivalitzar amb el vostre hiperidioma en termes de premis Nobel als prestatges i nombre de parlants. D'acord. Però potser us pot sorprendre saber que, per exemple, el català sí que compta entre els primers vint idiomes del món pel que fa a volum d'ús a la xarxa. És a dir, tampoc som exactament un patuès com voldríeu. I si no tenim més pes, el fet que durant molts anys hagi estat una llengua proscrita –fet del qual vau ser testimoni directe– segurament no deu ser-hi del tot aliè. Però temo molt que aquesta línia d'argumentació no us deu fer ni fred ni calor. O potser sou dels qui els encanta allò de «ahora hacen los nacionalistas lo que Franco». No fotem.
Em limitaré, doncs, a parlar-vos del que més em suggereix el vostre manifest. I és la por. Perquè sí, haig d'admetre que em feu por els qui heu pogut firmar una bestiesa així. Por de la vostra força. Por de les moltes coses que compartiu acríticament amb els franquistes. Por de l'extrem autoritarisme del missatge que heu llançat. Por de la immensa sensació d'indignació que feu venir a tants familiars i amics, realment afectats per la voluntat anorreadora que demostreu. Por, també, de la vostra al·lèrgia a la diversitat. No sé en quins ambients us vau moure quan vau viure entre nosaltres, a Barcelona, però penseu que aquesta terra que us va acollir ha pensat, cantat, estimat i plorat durant mil anys en la llengua catalana. Els nostres avis no sabien castellà, i bé que van tenir una sàvia cultura amb el seu petit lloc –també– a la història de la humanitat que ara voleu negar. Per què ens voleu treure el que tenen tots els països normals? Què us dóna dret a dir que no som res: la força? L'antic imperi? L'arrogància del progre globalitzat? La llarga onada de l'anticatalanisme? No us enganyeu, això que us mou té un nom, ara i sempre: esperit colonitzador. Per què tot s'hi val contra el català? Us heu aturat mai a pensar-hi? Per a vós, quants milions fan una cosa «comuna», i quants la condemnen al no-res? Quina tara tenim nosaltres els catalans que faci eliminable la nostra llengua en l'àmbit públic? Permeteu-me de dir-vos que no veig cap diferència entre el que prediqueu i el que fan els xinesos al Tibet.
Sapigueu, autor de La ciudad y los perros, que mentre lluiteu amb fúria perquè el regne del castellà sigui absolut –a un costat del charco i de l'altre–, potser us esteu esforçant debades. Perquè teniu molt de guanyat ja. D'entrada, nosaltres els catalans no podem fer vida en català a casa nostra com sí podeu fer-la vosaltres en castellà. Per tant, no somieu més utopies perquè ja les teniu assegurades. A l'actualitat, l'Estat només fa un 97% de la seva publicitat institucional en castellà. No en feu prou? Tan insaciables sou? A més, disposeu d'instruments de castellanització massiva a casa nostra com són La Vanguardia, l'Editorial Planeta i quasi tot el parc de cinemes i cadenes de televisió. Per cert, un canal de TV firmant del vostre manifiesto actualment no té ni un trist minut de programació en la meva llengua, per si us consola. També podeu respirar perquè la Guàrdia Civil està molt activa desmuntant TV3 al País Valencià sense que cap manifiesto vostre ho hagi denunciat. Francament no sé de què us queixeu. Pel que fa a l'espai comú, podeu estar molt tranquil perquè cap cantant català no us robarà un sol segon d'espai televisiu espanyol cantant en la meva llengua. Tot és per a vosaltres. Encara en voleu més?
Però del que segurament més us voleu queixar, suposo, és del tema de l'ensenyament, oi? Doncs sí, a l'ensenyament públic a Catalunya l'idioma vehicular és el català com ho és l'holandès a Holanda o el danès a Dinamarca. Com vosaltres, nosaltres tampoc volem anar a la creació de dues comunitats a casa nostra. Volem una sola comunitat en què tothom sàpiga tres idiomes de la mateixa manera. I aquesta és la realitat que totes les enquestes i estudis revelen que es compleix magníficament. I si no sou prou sensible per adonar-vos-en, almenys tingueu la decència de respectar la nostra sensibilitat i d'identificar-vos un instant amb els subalterns. Com vau escriure quan vau escriure, fa tants anys, La ciudad y los perros. Una lectura d'estiu infinitament més recomanable i culta que no pas el manifiesto que acabeu de redactar.

TONI STRUBELL

Gràcies Toni!